Un narrador acarat a les lectures preferides de les dones de la seva vida. La ballarina que llegia Dostoievski aplega un recull de relats amb un fil conductor comú. En cada un dels deu capítols que conformen l'obra, el narrador exposa la relació que diferents dones que han estat importants en la seva vida mantenien amb el llibre o l'autor que més les havia apassionat. Tanmateix, també s'expliquen les circumstàncies de la trobada amb elles i els motius que precipiten el desenllaç de la història d'amor que van viure. El narrador recorda amb tendresa aquestes dones i en subratlla, sobretot, el vessant lletraferit. Els autors que treuen el nas en aquestes pàgines representen un ventall prou ampli de referències literàries, desde Simone Weil a Gabriel Ferrater, passant per Virginia Woolf o Marcel Proust.