Una carta dirigida a un antic amor, mort en la plenitud de la joventut i de qui el narrador no es va poder acomiadar, assenyala l"inici d"un viatge per Europa marcat per dues obsessions: el pas del temps i l"acte creatiu. En un present de vegades surrealista, passat i futur formaran una teranyina que sovint ens farà dubtar de la realitat mateixa i dels seus límits. Transitant entre el llibre de memòries i la novel·la de formació, viatjarem per un món que és el nostre, però que també és el dels somnis, el dels antics déus i herois de la Mediterrània i de l"Europa celta i preromana, el de les tradicions i el folklore que han marcat la nostra herència cultural. Fets, realitat, ficció i mite s"entrellacen en el transcurs d"un viatge que també vol ser un homenatge a l"acte creatiu, als dubtes, als combats interns i externs, al dolor i al plaer que comporta el fet de crear.